Muntanya Blava

Gralles i tabals de Castellolí

Gralles i dolçaines: Tradició a cops de vent (article de “Descobrir Catalunya”) març 2007

Posted by muntanyablava a Abril 1, 2007

Article de Descobrir Catalunya: “Gralles i dolçaines”

A la revista “Descobrir Catalunya” del mes de març ha sortit un reportatge sobre gralles i dolçaines. Explica els orígens de la gralla, diu que al Principat no es pot dir que es toqués la gralla fins al s.XIX, i de fet el seu naixement prové d’un intent de copiar la dolçaina, un instrument festiu que sonava ja al s.XVIII al País Valencià en balls de valencians i muixerangues, totes dues composicions acompanyaven els antecedents dels castells actuals. En l’article s’afirma que la primera gralla va sortir d’una fusta de ginjoler, “l’arbre en què segons diuen també estava feta la corona d’espines de Jesucrist”.

Un destacat del reportatge explica que al País Valencià, als anys vuitanta, qui volia aprendre a tocar la dolçaina, primer havia d’apendre a tocar un tabal per tal d’obtenir el sentit del ritme, aspecte bàsic en els instruments de vent.

L’article també adreça l’orígen etimològic de la gralla, segons Joan Coromines l’instrument s’anomena així “per semblança al so que emet l’ocell, un so aspre”.

En aquest escrit de “Descobrir Catalunya” també es descriuen les diferències actuals entre la dolçaina i la gralla, anomena i explica les parts de la gralla i proporciona moltes fotografies del procés de fabricació al taller del luthier Xavier Orriols. Es veu com fan una marca de foc damunt la fusta de la gralla per tal de mostrar en quin taller s’ha fet. La majoria de gralles del grup Muntanya Blava estan marcades amb la paraula “Sans“, constructor de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), però hi ha força més luthiers a Catalunya.

Un aspecte curiós que destaca l’article és que, segons un graller de l’Escola de Grallers de Sitges, Xavier Mongay, “la manera de tocar una gralla fa notar la personalitat del sonador. I continua “si qui toca és una persona extravertida, segur que fa coses atrevides tocant la gralla”.

Com en tots els articles d’aquesta fantàstica revista hi ha un apartat de “Dades útils” amb tot d’informacions d’escoles de grallers, telèfons de luthiers, bibliografia i enllaços de seus webs.

El text és de Trinitat Gilbert i les fotografies són d’Oriol Clavera.

Si t’afanyes a anar al quiosc encara trobaràs aquest número del mes de març!!!

Però si ja has fet tard, tens tres opcions per aconseguir l’article:

  • si ets estudiant d’alguna universitat catalana, pots demanar el text de l’article en aquest formulari, i la teva biblioteca t’en farà fotocòpies o tel’enviarà digitalitzat per correu electrònic.
  • pots preguntar com comprar un número anterior de “Descobrir Catalunya” al correu electrònic d’Edicions 62 correu@grup62.com
  • o pots trucar al telèfon d’Edicions 62: 93 443 71 00

Les dades bibliogràfiques d’aquest article són:

Gilbert, T. (2007). “Gralles i dolçaines: Tradició a cops de vent” a Descobrir Catalunya, Núm. 107, pp-84-90.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: